“Fa temps, en el regne de les rodalies, hi havia una granota…”
“Què? Com? En el regne de les rodalies???”
“Oops! He dit rodalies? Perdona.
Fa temps, en el regne de les rondalles, hi havia una granota.”
“Així més o menys i amb accents és acceptable.”
“Ja. I era aquesta granota veeeeeerda, verda! I tenia uns ulls negres pintats i un gran somriure.”
“Uns ulls pintats? Vols dir?! La granota es maquillava???”
“No no, que va, era una granota de plàstic.”
“Però què dius ara! On s’han vist granotes de plàstic en el temps de les rondalles!!! Si és que llavors la gent ni sabia què és això, el plàstic!”
“Ah ja, ara resulta que tu saps millor que jo de què va l’història! Perquè no la contes tu, llavors?”
“Perquè l’història és teva, no? Ara et tocava contar a tu.”
“I si t’estic contant sobre una granota de plàstic, què passa?”
“Passa que ningú no la creurà. Més val que triïs un tema d’actualitat.”
“Sobre quines coses hauria de contar, llavors?”
“No sé, coses d’adults.”
“Coses d’adults… A més del sexe, tu en coneixes cap cosa adulta?”
“Ostres, tu! Ara m’ho preguntes a mi?! Si l’història és teva, com que te la digui jo?”
“I si jo només sóc una nena, com podria contar coses d’adults doncs?”
