“Vaig escoltar el fort cop de la porta exterior tancant-se i la barra de bloqueig caient al seu lloc, i vaig recordar al Ravn, el poeta cec qui era el pare del Ragnar el Vell, dient-me que les nostres vides son com un viatge a traves d’un mar desconegut, i a vegades, deia ell, ens cansem de les aigues calmes i els vents suaus, i no tenim cap altra alternativa que colpejar amb força el rem de direccio i començar a anar cap als nuvols grisos i les ones amb crestes d’escuma blanca i el tumult del perill. ‘Aixo es el nostre tribut als deus,’ m’havia dit, i encara no se exactament que volia dir, pero en aquell so de la porta tancant-se vaig sentir l’eco del rem de direccio colpejant fort cap a un costat.
‘Que fem?’ Finan em va demanar.
‘Et dire aixo que no fare,’ li vaig dir mostrant-li les dents. ‘No donare a aquell maleit infant el meu jurament.’
‘Edward no es un infant,’ Finan va dir lleugerament.
‘Es una gallina malparida,’ vaig dir jo furios. ‘Esta corromput pel seu deu, justament com el seu pare. Va ser deslletat de les mamelles d’aquella gossa de muller, i no li donare cap jurament.’
‘Sera el rei de Wessex aviat,’ va observar Finan.
‘I perque? Perque tu i jo vam mantenir el seu regne dins la seguretat, tu i jo! Si Wessex viu, amic meu, es perque un Irlandes dels mes petitons i un paga Nortumbria el van mantenir viu! i aixo ells ho obliden!’”

“‘El cristianisme es una malaltia que s’esten com una plaga. Nosaltres hem d’aturar-la.’
‘Si els deus la volen aturada,’ vaig suggerir, ‘ho faran ells mateixos.’
‘Els nostres deus prefereixen festejar. Ells viuen, Uhtred. Viuen i riuen i gaudeixen, i que fa el deu d’ells? Aquell rumia coses dolentes, es venjatiu, et mira amb maldat, conspira. Aquell es un deu fosc i solitari, Uhtred, i els nostres deus l’ignoren. I s’equivoquen ignorant-lo.’”

(Bernard Cornwell, The Burning Land)

“Fa temps, en el regne de les rodalies, hi havia una granota…”

“Què? Com? En el regne de les rodalies???”

“Oops! He dit rodalies? Perdona.
Fa temps, en el regne de les rondalles, hi havia una granota.”

“Així més o menys i amb accents és acceptable.”

“Ja. I era aquesta granota veeeeeerda, verda! I tenia uns ulls negres pintats i un gran somriure.”

“Uns ulls pintats? Vols dir?! La granota es maquillava???”

“No no, que va, era una granota de plàstic.”

“Però què dius ara! On s’han vist granotes de plàstic en el temps de les rondalles!!! Si és que llavors la gent ni sabia què és això, el plàstic!”

“Ah ja, ara resulta que tu saps millor que jo de què va l’història! Perquè no la contes tu, llavors?”

“Perquè l’història és teva, no? Ara et tocava contar a tu.”

“I si t’estic contant sobre una granota de plàstic, què passa?”

“Passa que ningú no la creurà. Més val que triïs un tema d’actualitat.”

“Sobre quines coses hauria de contar, llavors?”

“No sé, coses d’adults.”

“Coses d’adults… A més del sexe, tu en coneixes cap cosa adulta?”

“Ostres, tu! Ara m’ho preguntes a mi?! Si l’història és teva, com que te la digui jo?”

“I si jo només sóc una nena, com podria contar coses d’adults doncs?”

És per tots conegut que aquest món està plé de bitxos rars.

Com aquest, per exemple:

O aquest, per posar un altre exemple:

O aquest, per afegir un més:

Què tenen doncs en comú els bitxos dels exemples?
Que son rars?
Que son verds?
Que son suaus?
Que son joguines?
Que representen alguna cosa real?
Que son part de la col-leció d’algú?

Pocs dels lectors que llegeixin aquestes preguntes podría dir quina és la pregunta que s’hauria de contestar. Potser totes diuen alguna cosa, i cap diu tota la veritat.

Es per tots conegut que les granotes son un simbol de la transformacio. En si, una granota amaga l’evolucio mateixa! Fins a un punt.

Tothom sap que a qualsevol bloc hi hauria d’haver com a minim un post dedicat a les granotes, ja siguin les seves, les dels familiars, les dels amics, les del llac o les del bosc. Aquest post doncs, esta dedicat a les granotes i a la roba cremada amb la vitroceramica calenta del mati.

Quan passejant en la nit una granota passa per la sola de la sabata d’un, un sap que les coses han començat a posar-se estranyes i l’hora dels canvis ha arribat. Si seran bons o dolents, potser no depen de un mateix, i la unica cosa que importa, en el fons, es que les coses canviaran.

Un hauria d’alegrar-se. Pero la nit es fosca i la lluna esta coberta amb boires movedisses. Un intentara fer-li fotos i s’adonara de l’impotencia del seu intent. Un no pot guardar el moment. Un no tornara a passejar mai per aquell parc mut, sota aquella lluna coberta de boires movedisses, recordant aquell moviment sobtat dins la sola de la seva sabata, experimentant l’oblit de si mateix dins la foscor.

Un no pot ni tan sols agrair-li a la granota que no va trepitjar, per arrencar-li un somriure.

Same amala oro kelena
Oro kelena dive kerena
Sa o Roma
(Amaro dive
Amaro dive, Ederlezi
Ej… ah… )
Sa o Roma, babo, babo
Sa o Roma, o daje
Sa o Roma, babo, babo
Ej, Ederlezi
Sa o Roma, daje

Sa o Roma babo, E bakren cinen.
A me coro, dural besava.
A a daje, amaro dive.
Amaro dive erdelezi.
Ediwado babo, amenge bakro.
Sa o Roma, babo. E bakren cinen.
Eeee…j, Sa o Roma, babo babo, Sa o Roma daje.
Sa o Roma, babo babo, Erdelezi. Erdelezi, Sa o Roma Daje.
Eeee… Sa o Roma, babo babo, Sa o Roma daje. Sa o Roma, babo babo, Eeee…
Erdelezi, Erdelezi.
Sa o Roma Daje

De tant en tant, un se n’adona que al mon falten coses molt pero molt molt utils.

Als teclats, per exemple, falten tecles:

la_tecla_mes_util_de_qualsevol_teclat_del_mon

Als lectors de llibres en format electronic, falten botons:

boto_d'alimentacio_del_dispositiu

Als lectors de llibres en format electronic, un afegiria botons utils:

boto_d'alimentacio_del_dispositiu

Als lectors de llibres en format electronic, un hauria de gaudir prement botons utils:

boto_d'alimentacio_del_dispositiu

Els lectors de llibres en format electronic funcionarien millor si tinguessin botons molt utils:

boto_d'alimentacio_del_dispositiu

Fins i tot, alguns podrien canviar de mida prement-ne!

(sense [gaire] paraules)

rainbow_over_el_corte_ingles_1

rainbow_over_el_corte_ingles_2

rainbow_over_el_corte_ingles_3

rainbow_over_el_corte_ingles_4

a_la_vorera_del_mar

Post Scriptum
> citacio del dia:
“Els lectors de llibres que tenen suport del OpenInkpot es basen en la tecnologia e-Ink. Les pantalles amb/de biestables, com ara e-Ink, son interessants — aquestes pantalles guarden l’imatge a la pantalla fins i tot quan estan apagades.”

Quan es cap de setmana i un es desperta tard amb dolors cansats per tot el cos, un no pot no preguntar-se si la gent que als caps de setmana acostuma a despertar-se tard amb dolors varis per tot el cos, sempre ho fa per culpa d’alguna ressaca. Tot seguit, un decidira que la cosa que necessitaria escoltar en la seva particular situacio no-ressaquera pero amb dolors per tot el cos, seria una teoria sobre els perques de les catifes, els parquets i la gres. Ben argumentada i amb exemples del mon real!

A l’hora de visitar el bany, un ensumara atentament i ple de sospites, intentant descobrir rastres del fum de tabac que, misteriosament, hi havia entrat la nit passada, segurament pel forat que hauria d’oferir certa ventilacio al tal bany. Un meditara en el malson induit per la ridicula situacio del fum de tabac a un pis on fumar esta prohibit, es lamentara per l’idiotesa general de les constructores, i desitjara en va que els habitants del pais on es s’espavilessin i deixessin d’omplir les butxaques dels productors de cigarretes.

Tothom sap que una ressaca es pot alleujar amb un bon suc de llimona, aspirina i vitamina C. Ningu no pot dir pero, exactament quins remeis s’haurien de prendre per als simptomes de ressaca no-ressaquers. Un provara amb fruites seques, xocolata negra, sen cha i vitamina C. I s’amagara sota una manta de poliester molt verda, mirara les fulles de les seves plantes, i somniara que el mon seria maco si la gent visques dins un dissabte etern.

L’avantatge de tenir un llit baix es que no en pots caure.